dilluns, 14 de març de 2016

CARACTERISTÍQUES DEL QUATTROCENTO

ARQUITECTURA

 A Florència, degut de la crisi de la pesta del 1348 hi havia un conjunt d'obres, iniciades al s.XIV en estil gòtic, que havien quedat inacabades. Una vegada finalitzada la crisi, els gremis, les autoritats comunals i les grans famílies donaren recursos financers a l'acabament d'aquestes obres.
L'arquitectura és la manifestació artística en què es veu més clarament la influència de l'antiguitat clàssica en dos aspectes:
·La utilització dels elements formals de l'art grec i romà.
·La racionalització de l'espai.
Quant als aspectes formals, es tornen a utilitzar els ordres clàssics definits, l'arc de mig punt i la cúpula demitja esfera, l'aquitrau, els entaulaments i els frontons; les voltes es decoren amb cassetons, etc.
Quant a la concepció espacial, l'edifici es concep com una unitat. Es dóna molta importància a les formes geomètriques bàsiques: el cercle i el quadrat, l'esfera i el cub. A diferència del gòtic, el mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada per pilastres, cornises, columnes, etc.
Finalment, l'arquitectura del Renaixement té un fort caire teòric. Els tractats són fruit dels estudis previs en què la perspectiva és fonamental.
Els màxims exponents d'aquesta època són:
·Filippo Brunelleschi és l'autor de la cúpula de la catedral de Florència (1420-46)


·També hi ha Leon Battista Alberti (1404-1472), tot i que també destaquen Michelangelo Buonarroti i Benedetto da Maiano.

- I aqui va un petit esquema de les característiques més bàsiques: 



ESCULTURA

 Es l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis clàssics com a model perquè la seva funció era diferent i no es tenien referents pictòrics més enllà de les descripcions dels escriptors clàssics. Però, l'escultura antiga era prou abundant i responia molt bé a la consideració de la natura com a referent, a banda de ser autònoma respecte al marc arquitectònic, que és un dels aspectes més importants de l'escultura renaixentista.

Quant als aspectes formals, l'escultor renaixentista es decanta clarament cap al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana. Recupera la representació del cos nu, plasmant l'anatomia, el moviment del cos i la seva relació amb l'espai. Les imatges religioses, els monuments funeraris i el retrat són els gèneres en què es concreten les noves formes de representació.L'interés dels escultors renaixentistes se centren en l'escultura exempta, una de les aportacions cabdals de l'escultura  és l'aplicació de la perspectiva al relleu.
Els materials i les tècniques són molt diversos. El marbre i el bronze són molt preuats, sense deixar de banda l'alabastre o la terracota esmaltada.

Entre els escultors es destaquen:

·Lorenzo Ghiberti (1378-1455), amb els relleus de la porta Nord i de la porta Est, la porta del Paradís del baptisteri de Florència.



·Donato di Niccolo, Donatello (1386-1466).

·També és interessant l'obra de Lucca della Robbia (1400-1482) i Andrea Verrocchio (1435-1525).





PINTURA

Tenen estils i artistes diferents dins el corrent comú del Renaixement:
Massaccio és un dels iniciadors, va plantejar una gran part dels temes del Renaixement.
Va pintar els frescos de la Capella Brancacci (cap el 1427), encàrrrec d'un comerciant florentí molt ric. Presenta les primeres passes de l'Església, centrada en la vida de Sant Pere; els assumptes es tracten segons les teories d'Alberti; el color és vigorós i fred, amb predomini del dibuix; els personatges tenen una gran dignitat i una qualitat tridimensional, i semblen sobresortir de la paret, presentant aquest realisme tan volgut pels renaixentistes.
Crist és el centre de l'escena, totes les línies convergeixen en ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada